La història de la informàtica en 26 objectes: els aparells que ens van ensenyar a calcular, a programar i —potser— a pensar. De l'àbac a la intel·ligència artificial.
−2500 ─────────── 2026 · 7 sales · 26 objectes
milers
centenes
desenes
unitats
0000el teu número
Toca les boles. Acabes d'utilitzar el primer «ordinador» de la història. Prova de representar el teu any de naixement.
Baixa per començar el viatge
Tot el que fa el teu mòbil —fotos, mapes, música, IA— es redueix al mateix que acabes de fer amb l'àbac: moure coses per representar números. Com vam arribar de les pedretes a les màquines que aprenen?
Al llarg del museu, quatre fils cusen tota la història. Fixa-t'hi:
① Més petit, més ràpid
De 27 tones a un xip a l'ungla. La miniaturització ho canvia tot.
② D'uns quants a tothom
De reis i exèrcits… a la teva butxaca. La història de l'accés.
③ Pioneres invisibles
Ada, les sis de l'ENIAC, Hopper, Hamilton. Elles van programar primer.
④ La idea separada de la màquina
Del teler que «llegeix» targetes al programari i el núvol: neix el programa.
Sala I
L'era de les pedretes
~2500 aC — 1600
Representar números amb objectes.
Pot una pedra recordar un número per tu?
Nº 01 / 26 · Sala I
L'àbac
~2500 aC
Origen
Mesopotàmia; reinventat a Roma, la Xina, el Japó i Mesoamèrica
Funció
Sumar, restar, multiplicar i dividir movent boles
Dada brutal
0 vats. 4.500 anys en servei. Encara guanya calculadores en mans expertes
Per què importa. El valor de cada bola depèn d'on és, no de què és: la notació posicional feta objecte. Per primera vegada, la humanitat treu el càlcul del cap i el confia a un aparell.
Sabies que…?
La paraula «calcular» ve del llatí calculus: «pedreta». Els romans comptaven amb pedretes. I en competicions japoneses de soroban, els experts calculen «a l'aire» imaginant l'àbac (tècnica anzan)… més ràpid que una calculadora electrònica.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…l'àbac és rapidíssim… si un humà mou les boles. La màquina no calcula: recorda. I si els engranatges poguessin fer la feina?
Nº 02 / 26 · Sala I
El mecanisme d'Anticitera
~100 aC
Autors
Astrònoms-artesans grecs desconeguts
Funció
Calculadora astronòmica: predeia eclipsis i fases de la Lluna girant una maneta
Dada brutal
Almenys 30 engranatges de bronze; no es va construir res d'igual en 1.000 anys
Per què importa. És el primer «ordinador» analògic conegut: el gir dels seus engranatges imita el moviment dels astres. Calcular el cel amb rodes dentades, dos mil anys abans que ningú.
Sabies que…?
Es va trobar el 1901, entre les restes d'un naufragi romà davant l'illa grega d'Anticitera. Estava tan avançat al seu temps que durant anys molts experts van dubtar que fos autèntic. Fins i tot marcava les dates dels Jocs Olímpics.
però…calcula el cel i només el cel: cada problema nou exigiria construir una altra màquina sencera. I el seu secret es va enfonsar al mar durant 2.000 anys.
Parada · Sala I
Quina màquina grega de fa ~2.000 anys predeia eclipsis amb engranatges?
✓ Trobat en un naufragi el 1901: és el primer ordinador analògic conegut, amb almenys 30 engranatges de bronze.
Sala II
L'era de l'engranatge
1600 — 1820
Calcular amb rodes dentades.
Pot una màquina allò de «i en porto una»?
Núm. 03 / 26 · Sala II
Els ossos de Napier i el regle de càlcul
1617 – 1632
Autors
John Napier (logaritmes), Edmund Gunter i William Oughtred (el regle)
Funció
Multiplicar i dividir lliscant escales: els logaritmes converteixen multiplicacions en sumes
Dada brutal
Va ser LA eina dels enginyers durant 300 anys
Per què importa. Canviar de representació per simplificar el càlcul: una operació difícil (multiplicar) es converteix en una de fàcil (sumar longituds). Aquesta idea —canviar com es representa el problema— és pura informàtica.
Sabies que…?
Els astronautes del programa Apollo van portar regles de càlcul de butxaca a la Lluna, com a reserva per si fallava l'ordinador de bord. Només la calculadora electrònica dels anys setanta va jubilar el regle de càlcul.
però…multiplica… aproximant: unes tres xifres de precisió. I encara cal un humà entrenat que llegeixi les escales. I si la màquina sumés sola, sense error?
Núm. 04 / 26 · Sala II
La Pascalina
1642
Autor
Blaise Pascal, als 18-19 anys, per al seu pare, recaptador d'impostos
Funció
Sumar i restar girant rodes: allò de «i en porto una» ho fa la màquina tota sola
Dada brutal
En va construir ~20; costaven diversos mesos de sou
Per què importa. El ròssec automàtic: quan una roda passa de 9 a 0, empeny la següent. Per primera vegada una màquina «entén» les desenes sense ajuda humana. És l'àvia de totes les calculadores.
Sabies que…?
Gairebé no en va vendre cap: eren caríssimes i als comptables els feia por perdre la feina (et sona el debat?). Tres segles després, el 1970, un famós llenguatge de programació va ser batejat Pascal en el seu honor.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…suma sola… i res més: ni multiplica ni divideix. Per a la resta, encara cal pensar. Un filòsof alemany accepta el repte.
Núm. 05 / 26 · Sala II
La calculadora de Leibniz
1673
Autor
Gottfried W. Leibniz, coinventor del càlcul matemàtic
Funció
Les quatre operacions, gràcies al «tambor esglaonat» de dents desiguals
Dada brutal
El seu mecanisme es va continuar fent servir en calculadores… fins al segle XX
Per què importa. Multiplicar és repetir sumes, i el seu tambor ho mecanitza amb una maneta. Però la seva idea més visionària no va ser aquesta màquina: en va ser una altra.
Sabies que…?
Leibniz també va inventar el sistema binari (1703): comptar només amb 0 i 1, l'idioma exacte que parlen avui tots els ordinadors del planeta. Deia que li fascinava perquè el 0 i l'1 li recordaven «el no-res i la creació de l'univers».
però…les quatre operacions, sí… d'una en una, i ordenades a mà per un humà, pas a pas. Ningú no ha inventat encara la manera de donar a una màquina la llista completa d'instruccions. La resposta no vindrà d'un matemàtic… sinó d'un teixidor.
Parada · Sala II
Qui va construir la Pascalina i per què?
✓ Pascal la va crear als 18-19 anys; la seva gran aportació va ser el ròssec automàtic: «i en porto una» sense pensar.
Sala III
L'era de les targetes i els somnis
1800 — 1930
Separar el programa de la màquina.
Com es guarda una idea fora d'un cervell?
Núm. 06 / 26 · Sala III
El teler de Jacquard
1804
Autor
Joseph-Marie Jacquard, teixidor de Lió, fill de teixidors
Un retrat teixit de Jacquard (1839) va necessitar 24.000 targetes
Per què importa. El programa, separat de la màquina! Canvies les targetes i canvies el dibuix sense tocar el teler. Aquesta idea saltarà directa als ordinadors: es va programar amb targetes perforades fins als anys setanta.
Sabies que…?
Els teixidors de Lió (els canuts), tement perdre la feina, van atacar els telers: un dels primers conflictes «humà contra màquina». I Charles Babbage tenia el retrat teixit de Jacquard penjat a casa seva: era la seva inspiració.
Fil ④ · la idea separada de la màquina
Prova-ho tu · codifica com el 1804
Converteix el teu nom en forats
Cada lletra és un número, i cada número, un patró de forats: uns i zeros. Escriu (fins a 6 lletres) i mira com es «perfora» i es «teixeix».
A sota, el mateix teixit: cada 1 és una passada de fil de color. Així «programava» dibuixos el teler de Jacquard… i així guarda el teu mòbil cada lletra que escrius.
però…el teler és programable… i no calcula: teixeix. A Londres, un matemàtic malhumorat i una comtessa visionària imaginen què passaria si un «teler» teixís nombres.
Núm. 07 / 26 · Sala III
La màquina analítica Charles Babbage & Ada Lovelace
1837 – 1843
Disseny
Un ordinador mecànic complet: «molí» (CPU), «magatzem» (memòria) i programa en targetes perforades
Estat
Mai no es va arribar a construir sencera en la seva època
Dada brutal
Dissenyada per a 1.000 nombres de 50 dígits: ~17 KB de memòria… amb engranatges
Per què importa. És l'ordinador universal, imaginat un segle abans d'hora. I Ada Lovelace hi va veure més enllà que el mateix Babbage: si saps codificar-ho, la màquina pot manipular qualsevol símbol —música, lletres, imatges—, no només nombres. La seva «Nota G» (1843) és considerada el primer programa de la història.
Sabies que…?
Hi ha final feliç: el 1991 el Museu de Ciències de Londres va construir la màquina diferencial núm. 2 amb els plànols originals —8.000 peces, 5 tones— i va funcionar a la primera. Babbage tenia raó.
Fil ③ · pioneres invisibles
però…l'ordinador complet existeix… només sobre el paper: l'enginyeria de 1840 no el pot fabricar. La idea hiberna 50 anys, fins que a un país se li atraganta un cens.
Núm. 08 / 26 · Sala III
La tabuladora de Hollerith
1890
Autor
Herman Hollerith, enginyer del cens dels EUA
Funció
Comptar i classificar persones llegint targetes perforades amb agulles elèctriques
Dada brutal
El cens de 1880 va trigar ~8 anys a mà; el de 1890 (62 milions de persones) es va comptar en setmanes
Per què importa. Ja no només calcular: processar dades massives. I l'electricitat entra en escena per «llegir» informació. Neix la informàtica de gestió… i alguna cosa més: l'empresa de Hollerith, després de fusionar-se, va passar a dir-se IBM el 1924.
Sabies que…?
Es diu que la idea li va venir veient els revisors de tren perforar els bitllets dels passatgers. Cada forat de les seves targetes era una dada: edat, ofici, estat civil… La teva fitxa de dades personals, versió 1890.
Fil ④ · la idea separada de la màquina
però…processa un país sencer… i tot i així només compta i classifica: no decideix, no calcula fórmules, no «pensa». Per a això caldrà electricitat de veritat. I, per desgràcia, una guerra.
Parada · Sala III
Quin invent del teler de Jacquard van heretar els primers ordinadors?
✓ Les targetes guardaven el «programa» (el dibuix) separat de la màquina. Amb targetes així es va programar fins als anys setanta.
Sala IV
L'era dels colossos
1936 — 1954
Pensar amb electricitat.
Pot una màquina guanyar una guerra pensant més ràpid que un humà?
Núm. 09 / 26 · Sala IV
La Z3 de Konrad Zuse
1941
Autor
Konrad Zuse, que va començar construint ordinadors al saló de casa dels seus pares
Funció
Primer ordinador digital, programable i automàtic que va funcionar: binari, amb programa en cinta perforada
Dada brutal
2.600 relés de telèfon reciclats; rellotge de 5-10 Hz (el teu mòbil: milers de milions d'Hz)
Per què importa. Ajunta per primera vegada, en una màquina real, el trio màgic: binari + programa + automatisme. Zuse ho va inventar gairebé tot pel seu compte, aïllat i en plena guerra.
Sabies que…?
L'exèrcit nazi mai no la va valorar, i la Z3 va morir en un bombardeig aliat sobre Berlín el 1943, juntament amb els plànols. El 1998 es va demostrar matemàticament que aquella màquina de relés era, en teoria, un ordinador «universal» (Turing-complet).
però…binari i automàtic… amb relés que fan «clac-clac»: deu passos per segon. Massa lent per al que s'hi juga Europa en aquell moment. A Anglaterra, un equip secret canvia els relés per vàlvules.
Núm. 10 / 26 · Sala IV
Colossus i la Bombe de Turing
1940 – 1944
Autors
Alan Turing va dissenyar la Bombe (contra Enigma); Tommy Flowers va construir el Colossus (contra el xifratge de Hitler)
Funció
Desxifrar els missatges secrets alemanys de la Segona Guerra Mundial
Dada brutal
Colossus llegia 5.000 caràcters per segon d'una cinta de paper
Per què importa. Colossus va ser el primer ordinador electrònic digital programable del món. Es calcula que desxifrar Enigma i Lorenz va escurçar la guerra uns dos anys i va salvar milions de vides.
Sabies que…?
Tot va ser alt secret: després de la guerra, Churchill va ordenar destruir gairebé tots els Colossus, i els seus creadors no van poder explicar res durant 30 anys. Per això els llibres van donar el mèrit a l'ENIAC. Tommy Flowers va pagar part del projecte de la seva butxaca i tot just va rebre reconeixement.
Fil ① · més petit, més ràpid
però…electrònic i veloç… i secret: el món no en pot aprendre. A l'altra banda de l'Atlàntic, un altre gegant neix a la llum pública, amb flaixos de premsa.
Núm. 11 / 26 · Sala IV
L'ENIAC
1946
Autors
John Mauchly i J. Presper Eckert; el programaven sis matemàtiques: les «ENIAC Six»
Funció
Primer gran ordinador electrònic de propòsit general dels EUA: 5.000 sumes per segon
Dada brutal
18.000 vàlvules, 167 m², 150.000 watts. Reprogramar-lo = recablejar-lo durant dies
Per què importa. Va demostrar al món —en portada dels diaris— que l'electrònica podia calcular a velocitats impensables. La informàtica va deixar de ser un secret de laboratori.
Sabies que…?
Al principi se li fonia una vàlvula cada poques hores: trobar-la entre 18.000 era part de l'ofici. I a les seves sis programadores, en veure-les a les fotos, la premsa les prenia per «models» decoratives. Eren les úniques que sabien fer-lo funcionar.
Fil ③ · pioneres invisibles
Prediu abans de mirar
Quant pesava l'ENIAC?
Un mòbil pesa uns 200 grams. Mou el lliscador i aposta. Després prem «Revela».
La teva aposta
Realitat
però…5.000 sumes per segon… en una màquina que ocupa una sala, s'avaria sense parar i triga dies a reprogramar-se. Qui voldrà comprar una cosa així? Doncs resulta que…
Núm. 12 / 26 · Sala IV
L'UNIVAC I
1951
Autors
Eckert i Mauchly (els de l'ENIAC), ara venent ordinadors com a negoci
Funció
Primer ordinador comercial dels EUA: censos, nòmines, assegurances
Dada brutal
13 tones, ~1 milió de dòlars. Se'n van vendre 46
Per què importa. L'ordinador deixa de ser un experiment únic i es converteix en producte. Neix la indústria informàtica.
Sabies que…?
La nit electoral de 1952, la CBS va fer servir un UNIVAC en directe. Amb només l'1 % escrutat, va predir una victòria aclaparadora d'Eisenhower quan totes les enquestes deien el contrari. Els periodistes van amagar la predicció… fins que Eisenhower va guanyar tal com deia. Aquella nit el públic va descobrir que una màquina podia «endevinar» el futur amb dades.
Fil ② · d'uns quants a tothom
Interludi · Les programadores invisibles
Les primeres persones que van programar ordinadors van ser, sobretot, dones. Durant dècades, la història les va deixar fora de focus. Restituïm-les al seu lloc.
Ada Lovelace1843
Va escriure el primer algorisme pensat per a una màquina (la «Nota G») i va entendre abans que ningú que un ordinador podria manipular música, text i imatges, no només números.
Les sis de l'ENIAC1945
Kathleen McNulty, Jean Jennings, Betty Holberton, Marlyn Wescoff, Frances Bilas i Ruth Lichterman programaven l'ENIAC recablejant-lo a mà, sense manuals. A les fotos les confonien amb models publicitàries.
Grace Hopper1947 →
Contraalmirall de la Marina dels EUA. Va crear el primer compilador i va ser clau en COBOL. El seu equip va enganxar al quadern d'incidències una arna real trobada en un relé: el «bug» més famós de la història (la paraula ja s'utilitzava, però ells la van fer llegenda).
Margaret Hamilton1969
Va dirigir el programari del programa Apollo i va encunyar el terme «enginyeria de programari». El seu codi va decidir, en ple allunatge, quines tasques podien esperar. La coneixeràs dues sales més endavant.
Parada · Sala IV
Quant pesava i quantes sumes per segon feia l'ENIAC (1946)?
✓ Una habitació sencera amb 18.000 vàlvules. Avui qualsevol mòbil el supera per bilions de vegades.
Sala V
L'era del silici
1947 — 1974
Fer-ho petit.
Com fiques una habitació sencera en una ungla?
Núm. 13 / 26 · Sala V
El transistor
1947
Autors
Bardeen, Brattain i Shockley (Bell Labs) · Premi Nobel de Física 1956
Funció
Un interruptor elèctric diminut: encén i apaga el 0 i l'1 sense escalfar-se ni trencar-se
Dada brutal
És l'objecte més fabricat de la història de la humanitat
Per què importa. És el maó de tot allò modern. On una vàlvula ocupava un puny i es fonia, un transistor ocupa avui pocs nanòmetres. Un xip de mòbil en porta més de 15.000 milions: més transistors que estrelles té la Via Làctia.
Sabies que…?
El primer transistor era un triangle de plàstic amb una làmina d'or recolzat sobre un cristall de germani: cabia en una moneda. Els seus tres inventors van acabar tan enfadats entre ells que Shockley va muntar la seva pròpia empresa… els desertors de la qual fundarien després Intel.
Fil ① · més petit, més ràpid
Prova-ho tu · així «decideix» l'electricitat
Construeix amb portes lògiques
Els transistors es combinen en «portes» que responen a una pregunta amb la bombeta. Activa les entrades A i B i observa cada porta.
AND (i)Només s'encén si A i B estan actives
OR (o)S'encén si A o B (o totes dues) estan actives
XOR (o excl.)S'encén només si A i B són diferents
I la màgia: amb XOR i AND ja saps sumar. A + B = 0 0(en porto · suma)
Milions de portes com aquestes, encadenades, són tota la matemàtica que fa el teu mòbil. No hi ha més truc.
però…diminut i fiable… tot i que cada transistor s'ha de soldar a mà, un a un. Mentrestant, els ordinadors «seriosos» continuen sent armaris blaus a preu de gratacels.
Núm. 14 / 26 · Sala V
L'IBM System/360
1964
Autor
IBM (Gene Amdahl, Fred Brooks): l'aposta a tot o res de la companyia
Funció
Una família d'ordinadors compatibles: el programa del petit funciona en el gran
Dada brutal
Va costar ~5.000 milions de dòlars de l'època: més que la bomba atòmica
Per què importa. Va inventar l'arquitectura: separar com es programa un ordinador de la màquina concreta. Va estandarditzar el byte de 8 bits que encara fas servir avui. Els mainframes de bancs i aerolínies actuals encara en descendeixen.
Sabies que…?
Es va anomenar «360» pels 360 graus d'una brúixola: volia cobrir totes les direccions, de la ciència a la nòmina. L'aposta va sortir tan bé que va dominar els grans ordinadors durant dècades.
Fil ④ · la idea separada de la màquina
però…compatible i modular… per a qui s'ho pugui pagar: governs i multinacionals. I un país sense indústria informàtica? A Cerdanyola del Vallès, dos enginyers decideixen que Espanya no es queda mirant.
Núm. 15 / 26 · Sala V
El Telesincro Factor-P
1966 – 1967
Autors
Joan Majó i Jordi Vidal, empresa Telesincro (Cerdanyola del Vallès, Barcelona)
Funció
Ordinador de gestió per a pimes: facturació i comptabilitat
Dada brutal
El primer ordinador dissenyat i construït a Espanya
Per què importa. Va demostrar que aquí també es podien dissenyar i fabricar ordinadors, no només comprar-los a fora. El 1972 va arribar a ser el tercer ordinador més venut del mercat espanyol.
Sabies que…?
El seu successor, el Factor-S (1971), va ser el primer miniordinador 100 % de disseny espanyol. I Joan Majó, el seu coautor, va acabar sent ministre d'Indústria als anys 80. D'un taller del Vallès al consell de ministres.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…Espanya fabrica ordinadors… mentre la revolució de veritat es cou en un altre lloc: a l'espai, i a escala microscòpica.
Núm. 16 / 26 · Sala V
L'Apollo Guidance Computer
1969
Autors
MIT Instrumentation Lab; programari dirigit per Margaret Hamilton
Funció
Guiar les naus Apollo fins a la Lluna, en temps real i amb vides a bord
Dada brutal
4 KB de RAM, 32 kg, 55 W. El teu mòbil en té milions de vegades més
Per què importa. Un dels primers ordinadors amb xips (circuits integrats), embarcat i crític: el seu programari sabia prioritzar tasques i destriar l'urgent del vital. Va posar la informàtica al comandament de vides humanes.
Sabies que…?
Durant l'allunatge de l'Apollo 11 va saltar l'alarma «1202»: sobrecàrrega. El programari de Hamilton va descartar les tasques menys importants i va continuar amb el descens. Sense aquest disseny, potser no haurien arribat. I la seva memòria de programa es teixia a mà, fil a fil, per operàries tèxtils: en broma l'anomenaven LOL memory (Little Old Ladies).
Fil ③ · pioneres invisibles
Prediu abans de mirar
La memòria RAM de l'ordinador que va allunar era de 4 KB. Una foto del teu mòbil pesa ~3 MB. Quantes fotos hi cabrien?
✓ 4 KB són 0,004 MB: a la seva RAM hi cabria poc més d'una mil·lèsima de la teva foto. Amb això van arribar a la Lluna. La potència no ho és tot: l'enginy, sí.
però…ens porta a la Lluna… tot i ser un vestit a mida carísim: un per missió. La pregunta del milió és una altra: i si TOT l'ordinador cabés en una sola peça de silici… fabricada en sèrie?
Núm. 17 / 26 · Sala V
L'Intel 4004
1971
Autors
Federico Faggin, Ted Hoff, Stanley Mazor i Masatoshi Shima
Funció
El primer microprocessador: tota la CPU d'un ordinador en un xip més petit que una ungla
Dada brutal
2.300 transistors a 740 kHz: potència comparable a l'ENIAC de 27 tones
Per què importa. Si el cervell sencer cap en un xip barat, el pots posar a qualsevol cosa: una calculadora, un cotxe, una rentadora… o un ordinador personal. Aquí comença l'allau.
Sabies que…?
Va néixer d'un encàrrec d'una empresa japonesa de calculadores (Busicom). Federico Faggin n'estava tan orgullós que va gravar les seves inicials «F.F.» dins del mateix xip: encara es veuen al microscopi. Busca-les a la làmina.
Fil ① · més petit, més ràpid
Explora · la llei de Moore
La corba que s'amaga a la teva butxaca
Transistors per xip des del 4004 (1971). Mira-ho primer en escala lineal: sembla que no passa res… fins que passa tot. Canvia a logarítmica (cada línia = ×10) i descobreix el patró: es duplica cada ~2 anys.
Escala lineal: els primers 30 anys semblen una línia plana enganxada a terra. No ho eren.
Parada · Sala V
Quin és reconegut com el primer ordinador dissenyat i construït a Espanya?
✓ El van dissenyar Joan Majó i Jordi Vidal a Telesincro, a Cerdanyola del Vallès.
Sala VI
L'era personal
1975 — 1995
Un ordinador a cada casa.
Per què voldria ningú un ordinador al seu saló?
Núm. 18 / 26 · Sala VI
L'Altair 8800
1975
Autor
Ed Roberts (MITS), a la portada de la revista Popular Electronics
Funció
Primer ordinador personal d'èxit, venut com a kit per muntar a casa
Dada brutal
256 bytes de memòria (sí, bytes). ~439 dòlars
Per què importa. Sense pantalla ni teclat: es programava amb interruptors i responia amb llumetes. Però per primera vegada, qualsevol amb 400 dòlars podia tenir el seu ordinador. L'espurna del PC.
Sabies que…?
Dos joves anomenats Bill Gates i Paul Allen van escriure un llenguatge BASIC per a l'Altair: va ser el primer producte de la seva nova empresa, Microsoft. I al club de fans de l'Altair (el Homebrew Computer Club) es van conèixer els futurs fundadors d'Apple.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…el teu propi ordinador… sense pantalla, sense teclat, i havent-lo de soldar tu. Només apte per a autèntics frikis. Un geni tímid de Califòrnia pensa que això pot ser un electrodomèstic.
Núm. 19 / 26 · Sala VI
L'Apple II
1977
Autors
Steve Wozniak (el va dissenyar gairebé tot sol) i Steve Jobs
Funció
Ordinador personal a punt per usar: teclat integrat, gràfics en color, es connectava a la tele
Dada brutal
1 MHz i 4 KB de RAM per 1.298 dòlars
Per què importa. Va convertir l'ordinador en un electrodomèstic amable, per a tota la família: endollar i usar. L'ordinador va sortir del garatge i va entrar al saló.
Sabies que…?
Les seves vendes es van disparar gràcies al VisiCalc (1979), el primer full de càlcul de la història: comptables i empresaris compraven l'Apple II només per fer servir aquell programa. Va ser la primera «aplicació imprescindible» que va vendre una màquina.
però…endollar i usar… si la teva família s'ho pot pagar. Mentrestant, les oficines del món esperen que parli el gegant blau.
Núm. 20 / 26 · Sala VI
L'IBM PC
1981
Autor
IBM (equip de Boca Raton), amb peces d'altres fabricants i MS-DOS de Microsoft
Funció
L'ordinador personal «seriós» per a l'oficina, amb la marca de confiança d'IBM
Dada brutal
La seva arquitectura oberta va permetre els «clons»: l'estàndard PC que encara fas servir
Per què importa. En documentar com funcionava, qualsevol empresa va poder fabricar ordinadors compatibles. Aquell ecosistema gegant va convertir «el PC» en l'estàndard mundial.
Sabies que…?
IBM va deixar que Microsoft conservés els drets del MS-DOS i el vengués també als fabricants de clons. Aquell «detall» del contracte va convertir la petita empresa de Bill Gates en el gegant del programari… i no pas IBM.
Fil ④ · la idea separada de la màquina
però…l'estàndard de l'oficina… a preu d'oficina. Als salons d'Espanya mana una altra cosa: una caixeta negra amb tecles de goma.
Núm. 21 / 26 · Sala VI
El ZX Spectrum
1982
Autor
Sir Clive Sinclair, el rei de l'electrònica barata
Funció
Ordinador domèstic mínim: a la tele, jocs i BASIC des de cinta de casset
Dada brutal
Més de 5 milions venuts; a Espanya va ser l'ordinador domèstic més popular dels anys 80
Per què importa. L'ordinador de veritat assequible: va posar la informàtica en cases normals de tot Europa. Una generació sencera hi va aprendre a programar (i a bufar cintes). D'aquí va néixer «l'edat d'or del programari espanyol».
Sabies que…?
El ZX Spectrum 128 es va desenvolupar conjuntament a Espanya amb Investrónica (grup El Corte Inglés) i es va presentar abans a Espanya (1985) que al Regne Unit. Sí: hi va haver un Spectrum «made in Spain» abans que el britànic.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…una generació programa… escrivint comandaments críptics en pantalles negres. Fer servir un ordinador encara és un idioma estranger. I si n'hi hagués prou amb assenyalar?
Núm. 22 / 26 · Sala VI
El Macintosh
1984
Autor
Apple (Steve Jobs i equip), sobre idees del Xerox PARC
Funció
Primer èxit massiu amb interfície gràfica i ratolí: finestres, icones, apuntar i fer clic
Dada brutal
128 KB de RAM, pantalla de 9 polzades, 2.495 dòlars
Per què importa. Va fer l'ordinador intuïtiu: ja no calia memoritzar comandaments, n'hi havia prou de veure i clicar. Totes les pantalles que fas servir avui descendeixen d'aquesta idea.
Sabies que…?
Es va presentar amb l'anunci més famós de la història de la TV, dirigit per Ridley Scott (Alien, Blade Runner), emès una sola vegada durant la Super Bowl: una atleta llança un martell contra el Gran Germà d'Orwell. Missatge: «l'ordinador que t'allibera».
però…finestres, icones, ratolí… i cada document continua vivint únicament al teu disc, a la teva taula. Els ordinadors del món encara no saben parlar-se entre ells. Encara.
Parada · Sala VI
Quin va ser el primer producte de la història de Microsoft?
✓ Bill Gates i Paul Allen el van escriure el 1975 per a l'Altair. Així va arrencar Microsoft: venent un llenguatge per al primer ordinador personal.
Sala VII
L'era connectada i intel·ligent
1989 — avui
Connectar-ho tot. I fer-ho pensar.
Què passa quan tots els ordinadors del món es donen la mà?
Núm. 23 / 26 · Sala VII
La World Wide Web
1989 – 1991
Autor
Tim Berners-Lee, físic al CERN (Ginebra)
Funció
Pàgines enllaçades: va inventar les URL, l'HTML i l'HTTP. Internet ja existia; la Web la va fer útil per a tothom
Dada brutal
El 1991 hi havia 1 web. Avui: més de mil milions
Per què importa. L'hipertext global: tota la informació del món, a un clic de distància. I un acte de generositat històric: el CERN va regalar la Web al món, sense patents. Per això existeix tal com la coneixes.
Sabies que…?
El primer servidor web va ser un cub negre NeXT (l'empresa de Steve Jobs després de sortir d'Apple). Berners-Lee hi va enganxar una etiqueta escrita a mà: «Aquesta màquina és un servidor. NO APAGUEU» — perquè ningú no desendollés la web sencera sense voler.
Fil ④ · la idea separada de la màquina
però…tot enllaçat… mentre estiguis assegut davant d'un escriptori, lligat a un cable. La pròxima revolució cap en una butxaca.
Núm. 24 / 26 · Sala VII
L'iPhone
2007
Autor
Apple. Jobs el va presentar com «un iPod, un telèfon i un comunicador d'internet»… en un sol aparell
Funció
L'ordinador de butxaca tàctil i sempre connectat
Dada brutal
Aquell primer iPhone ja era moltíssim més potent que l'ordinador que va portar l'Apollo a la Lluna
Per què importa. Càmera, mapes, música, missatges i tota la Web, a sobre, a totes hores. Amb l'App Store (2008), qualsevol programador del món podia arribar a la teva butxaca. Va canviar com vivim, per bé i per mal.
Sabies que…?
La indústria es va riure d'Apple per treure el teclat físic (manaven les BlackBerry). I la demo en directe va ser temerària: els prototips es penjaven tant que Jobs va seguir un «camí daurat» de passos exactes assajats perquè no petés en escena. Va sortir perfecte.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…internet a la butxaca… fa molt fàcil consumir i molt car trastejar-hi: tot ve tancat i segellat. Uns professors britànics enyoren els temps de l'Spectrum.
Núm. 25 / 26 · Sala VII
La Raspberry Pi
2012
Autor
Fundació Raspberry Pi (Eben Upton), preocupada perquè els joves ja no aprenien a programar
Funció
Un ordinador complet de la mida d'una targeta, per ~35 dòlars: robots, servidors, retroconsoles, invents
Dada brutal
Més de 60 milions venudes; n'hi ha diverses a l'Estació Espacial Internacional
Per què importa. Va retornar l'esperit de l'Spectrum —obre, aprèn, trasteja— a una nova generació. La informàtica com a cosa que es toca, no només que es consumeix.
Sabies que…?
El primer dia de venda, l'allau de comandes va tombar les webs dels seus distribuïdors. I al projecte Astro Pi, estudiants de secundària (potser tu) programen experiments que s'executen a bord de l'Estació Espacial Internacional.
Fil ② · d'uns quants a tothom
però…trastejar torna a ser barat… just quan apareixen màquines que ja no necessiten que les programin pas a pas: aprenen soles, a partir de les dades. La història fa el seu tomb més estrany.
Núm. 26 / 26 · Sala VII
L'era de la IA
2012 → avui
Autors
Molts: NVIDIA i les seves GPU, els investigadors de l'aprenentatge profund, OpenAI, Google, Anthropic…
Funció
Màquines que aprenen de les dades en lloc de seguir instruccions pas a pas, i que parlen el teu idioma
Dada brutal
ChatGPT va arribar a 100 milions d'usuaris en 2 mesos: el producte de més creixement de la història fins llavors
Per què importa. És, en certa manera, la profecia d'Ada Lovelace complerta: una màquina que manipula símbols de qualsevol tipus. L'«aparell» ja no té forma: són milers de GPU brunzint en edificis refrigerats… i una finestra de xat a la teva pantalla.
Sabies que…?
Entrenar un gran model d'IA pot ocupar milers de GPU durant mesos i consumir tanta electricitat com una ciutat petita. La informàtica va començar pesant 27 tones i gastant 150 kW… i en certa manera ha tornat als edificis sencers. La història, de vegades, rima.
Fil ① i ④ · tots els fils es creuen aquí
però…les màquines ja aprenen soles… i tot i així, decidir què fem amb elles continua sent —avui més que mai— cosa nostra. Cosa teva.
Parada · Sala VII
Quin rècord va batre ChatGPT en llançar-se el 2022?
✓ Va ser el producte de consum de creixement més ràpid de la història fins a aquell moment.
El gran zoom
4.500 anys en una gràfica
Operacions per segon (escala logarítmica: cada pas = ×10)
Humà + àbac
~1
Z3 · 1941
~10
ENIAC · 1946
5.000
Apollo AGC · 1969
~40.000
Intel 4004 · 1971
~90.000
iPhone · 2007
~10⁸
El teu mòbil · avui
~10¹²
GPU d'IA · avui
~10¹⁵
Si l'escala fos lineal i la barra de la GPU mesurés el que mesura, la barra de l'ENIAC mesuraria menys que un àtom. Per això fem servir l'escala logarítmica: és l'única manera de dibuixar aquesta història.
A escala real
ENIAC (1946) · una persona · un iPhone
El mòbil de la teva butxaca: ~135.000 vegades més lleuger que l'ENIAC i milers de milions de vegades més ràpid. Això són 80 anys d'aquest museu.
Tornem al principi. L'àbac i el xip fan exactament el mateix: moure coses per representar números. Només que les pedretes ara són electrons… i es mouen mil bilions de vegades per segon.
Quiz final · Quant de museu t'emportes?
Deu preguntes, sense nota i sense trampa. Equivocar-se també ensenya (de fet, ensenya més).
Encerts a la primera: 0 / 10
Pregunta 1
D'on ve la paraula «calcular»?
✓ Els romans comptaven amb pedretes: d'aquí «càlcul».
Pregunta 2
Quina màquina grega predeia eclipsis amb engranatges?
✓ Trobat en un naufragi el 1901; el primer ordinador analògic conegut.
Pregunta 3
Qui va construir la Pascalina i per a què?
✓ Amb 18-19 anys. El seu gran invent: el ròssec automàtic.
Pregunta 4
Què van heretar els ordinadors del teler de Jacquard?
✓ El programa desat en un suport físic, separat de la màquina.
Pregunta 5
Per què es considera Ada Lovelace la primera programadora?
✓ La «Nota G». I a més va intuir que la màquina podria gestionar música i símbols, no només números.
Pregunta 6
L'empresa d'Herman Hollerith va acabar dient-se…
✓ De comptar el cens de 1890 amb targetes perforades… a gegant del segle XX.
Pregunta 7
L'ENIAC (1946) pesava i calculava…
✓ 18.000 vàlvules en 167 m². I el programaven sis matemàtiques recablejant-lo.
Pregunta 8
El primer ordinador dissenyat i construït a Espanya?
✓ Cerdanyola del Vallès, 1966-67. Joan Majó i Jordi Vidal.
Pregunta 9
En l'alunatge de l'Apollo 11 va saltar l'alarma «1202». Què va fer l'ordinador?
✓ El programari de Margaret Hamilton va descartar tasques menys urgents i va salvar la missió.
Pregunta 10
Quin rècord va batre ChatGPT el 2022?
✓ El producte de consum de creixement més ràpid fins a aquell moment.
I ara què?
Aquest museu té 26 objectes, però li'n falta un: el Núm. 27. Ningú no sap encara quin serà. Un ordinador quàntic? Unes ulleres? Alguna cosa implantada? Alguna cosa que encara no té nom? L'única certesa és que algú de la teva edat està aprenent avui les coses que ho faran possible. La història d'aquest museu no s'ha acabat: t'està esperant.
Enllaços directes: cada objecte té la seva àncora (p. ex. #eniac, #jacquard, #ia): afegeix-la a l'URL per projectar directament aquell aparell a classe. El botó «Índex» (a dalt a la dreta) llista les 7 sales i els 26 objectes.
Ritme suggerit: una sala per sessió. Els mini-quiz de final de sala funcionen bé com a pausa de debat en gran grup, i els blocs «Prediu abans de mirar» com a votació a mà alçada abans de revelar-ho.
Accessibilitat: funciona amb teclat, respecta la preferència de moviment reduït (hi ha un botó «Animació» a dalt), té mode clar/fosc i es pot imprimir com a dossier (Ctrl/Cmd + P): cada fitxa surt a la seva pàgina.
Rigor: les dades estan contrastades amb el Computer History Museum, l'IEEE, la Britannica i la Wikipedia. On hi ha un mite estès (el «bug» de Grace Hopper, Colossus vs. Bombe), el text ho matisa explícitament.